Maristes

Com sabem, la tecnologia és un factor de gran importància en el desenvolupament de la societat, especialment en els temps que corren. La seva aplicació en l’educació no podia ser menys, ja que en temps difícils ens ha permès seguir aprenent i avançant, millorant les tècniques educatives i els materials usats, permetent mètodes més interactius, fàcils i atractius pels estudiants.

Quin paper juga la tecnologia en l’educació?

Òbviament, parlem de l’ús d’aparells electrònics com ordinadors o projectors amb fins educatius, sent els més comuns actualment Internet, les pissarres digitals, telèfons intel·ligents, tablets o ordinadors per fer classe, obrir apunts, fer deures o organitzar les classes. Possibilita l’accés a una gran quantitat d’informació que, en altres circumstàncies, no seria tan fàcilment accessible.

Mentre que anteriorment l’única forma de tenir accés a l’educació era de manera presencial, aquests avenços ens han permès ¡ accedir a un gran catàleg d’estudis en línia des de qualsevol lloc de món, podent estudiar a una universitat catalana des dels Estats Units.

Quins avantatges comporta la seva implantació?

1. La interactivitat i versatilitat que proporcionen els mitjans tecnològics permeten que el procés d’aprenentatge sigui més participatiu i actiu, ja que anima l’estudiant a formar part de la classe.
2. Es poden fer classes a distància i en horaris molt més flexibles, obrint un ampli ventall de possibilitats d’aprenentatge.
3. Per la part docent, les eines disponibles actualment permeten avançar temari amb més velocitat i organitzar-se més eficientment, proporcionant una millor experiència educativa a l’alumnat.
4. Fomenten una metodologia diferent, en la qual la investigació activa, recerca i anàlisi d’informació són els pilars fonamentals.
5. En comptes de les típiques classes de memoritzar, es treballa en major mesura la col·laboració entre companys d’estudi.
6. Possibilita que cada alumne pugui portar un ritme d’aprenentatge més personalitzat.
7. Permet l’enregistrament de classes senceres perquè els alumnes puguin estudiar detingudament el temari.
8. En la majoria de casos, proporciona major accessibilitat a alumnes amb necessitats especials.
9. Permet controlar i detectar a temps l’absentisme escolar i, en molts casos, aplicar una solució a temps.

Quines dificultats presenta?

• Hi ha molt personal docent que no utilitza aquest tipus de tecnologies a causa de les distàncies generacionals, de manera que s’han d’adaptar, alguns més fàcilment que d’altres, als canvis i aprendre a utilitzar els aparells electrònics.
• El temari ha de ser progressivament adaptat a aquest tipus de mitjans, pel que existeix encara informació que no està disponible en certes plataformes.
• No tothom té accés a l’adquisició de material tecnològic, per la qual cosa en certa mesura la limita a un sector poblacional.
• El centre educatiu ha de tenir una bona connexió a Internet, ja que haurà de ser utilitzada al mateix temps per diferents dispositius.

Es pot trobar certa resistència a l’evolució del sistema educatiu a un més digital, especialment per part de sectors educacionals amb valors més conservadors, però és indubtable que la tecnologia i l’educació poden anar perfectament de la mà i els beneficis són altament notables, millorant seva qualitat i les possibilitats d’accés.

El sistema actual d’educació comença a estar obsolet. Els nens estudien i memoritzen coses que és probable que mai necessitin implementar.

La informació i les dades que semblen importants en una escola, majoritàriament estan descontextualitzades, i els que estudien acaben sense desenvolupar les habilitats necessàries per aconseguir els resultats que desitgen en la seva vida.

Per aquesta raó, l’educació de el futur planteja canviar aquest sistema gairebé del tot. Un important informe de l’organització nord-americana Getting Smart, a partir d’investigacions i projectes entorn a l’educació, ha esmentat com es projecta l’educació pel futur, específicament per a l’any 2035.

Quins canvis tindrà el sistema educatiu?

Un dels canvis més evidents serà l’accessibilitat a l’educació. Internet arribarà pràcticament a qualsevol zona, incloent les zones rurals.

A més, no totes les classes seran estrictament presencials gràcies a la realitat virtual i el desenvolupament tecnològic. No obstant això, les classes presencials es faran en aules molt obertes, lliures de CO2, que sol afectar la concentració dels alumnes.

Els nous espais estaran pensats perquè els alumnes interactuïn majoritàriament en equips, i no de manera individual. Es tindran molt en compte les habilitats socials i les capacitats dels infants per enfrontar-se a nous reptes; és per això que no hi haurà matèries estrictament establertes.

Els alumnes seran sorpresos amb temàtiques que no esperaven, el que els ensenyarà a no tenir por d’enfrontar-se a nous projectes o canvis en la vida.

Aquests nous espais han de fomentar la pràctica d’esports i activitats referent a les arts.

A més, el seguiment dels alumnes es farà de forma molt personalitzada, rebran comentaris d’acord al seu tipus de perfil; podran veure els seus resultats i progressos en base als seus objectius.

L’objectiu de la nova educació

L’objectiu principal de l’educació del futur és desenvolupar habilitats realment essencials per a la vida de les persones.

L’educació passarà de donar importància a les sumes i restes, a enfocar els seus esforços a desenvolupar noves habilitats en els nens per gestionar projectes, col·laborar en equip i dominar diversos idiomes.

Canviarem l’actual educació destinada a crear empleats passius, i s’educarà en el futur per desenvolupar des de petits l’instint innovador i emprenedor dels estudiants.

Noves formes de titulació

Tot i que no deixaran de ser importants els títols per haver completat algun curs, com per exemple passar de la secundària a la universitat; tampoc serà determinant. Els alumnes hauran de demostrar les seves habilitats permanents en certes àrees, ja que els títols estendran la seva vigència a llarg termini, i per tant s’hauran de garantir les habilitats que han après.

Hi haurà un sistema de credencials que validarà certes capacitats dels alumnes per a les diferents àrees.

Els pares estaran compromesos amb l’educació

Per al futur, no només serà important la participació dels alumnes a l’hora d’educar els nens, sinó que també els pares hauran d’involucrar de manera especial. Estaran al tant de tot el que els seus fills aprenen. De fet, sempre podran accedir a les classes de forma virtual i monitoritzar juntament amb els professors, l’avanç dels seus fills.

De la mateixa manera, als alumnes se’ls impulsarà a tenir experiències laborals reals. Perquè els seus coneixements no quedin en la teoria sense pràctica.

La gamificació és una metodologia que té com a objectiu traslladar la mecànica de diferents jocs a la part educativa. És de gran utilitat perquè els alumnes aconsegueixin millors resultats: bé absorbint millor els conceptes, aprenent algun tipus d’habilitat o mitjançant recompenses.

Aquesta tècnica està guanyant terreny a altres mètodes més tradicionals causa del seu caràcter lúdic, ja que consisteix en l’adquisició de tot tipus de continguts d’una forma divertida, generant una experiència positiva en l’alumne.

Aquest model és efectiu i, a més, aconsegueix que els alumnes estiguin motivats en tot moment, desenvolupin un major compromís amb altres persones i el seu ànim s’alimenti més perquè ells busquin seguir millorant.

Per aconseguir-ho, en la gamificació s’utilitzen una sèrie de tècniques tant mecàniques com dinàmiques que són extrapolades dels jocs.

Tècniques mecàniques

Algunes tècniques mecàniques que es pot utilitzar són les següents:

• Acumulació de punts: s’assigna un valor concret a qualsevol acció que s’hagi de realitzar. Així, quan es realitza, els punts puguin pujar al marcador de l’alumne.
• Escalat de nivells: hi ha una sèrie de nivells concrets que els alumnes hauran d’anar superant per avançar.
• Obtenció de premis: a mesura que s’aconsegueixen els objectius que s’estableixen en cada etapa, es van atorgant premis concrets.
• Regal: atorgar als estudiants certs béns que aconsegueixen gratuïtament a l’aconseguir adquirir aquest concepte o habilitat que s’hagi establert abans.
• Classificacions: una altra possibilitat és sotmetre els nens a una classificació basant-nos en els punts i objectius aconseguits, això millora la competitivitat entre els alumnes i l’ambició d’aconseguir més coses.
• Desafiaments: es pot establir competicions entre els mateixos alumnes, el que guanyi obtindrà la millor classificació i amb ella un premi.
• Missions o reptes: que els alumnes aconsegueixin resoldre qualsevol repte, ja sigui sol o en equip.

Tècniques dinàmiques

Les tècniques dinàmiques que són utilitzades en aquests àmbits són les següents:

• Recompensa: quan s’obté qualsevol tipus de benefici que sigui merescut.
• Estatus: establir en un nivell jeràrquic social que ha de ser valorat.
• Assoliment: aconseguir l’èxit com una forma de superació o satisfacció personal.
• Competició: és una bona opció si el que es vol ensenyar és l’afany de competició i intentar que siguin millor que els altres.

Existeixen una gran quantitat de plataformes en el mercat que ens permeten utilitzar aquestes tècniques a l’aula. Fins i tot les pots adaptar a les teves estudiants si li tires imaginació i canvies el que sigui necessari.

Tot valdria per tal de poder motivar els més petits.

Conclusió

Per tant, la gamificació és una bona tècnica perquè els estudiants es motivin i aprendre tots els conceptes i habilitats necessaris per a aconseguir el seu objectiu en concret. Hi ha una gran quantitat de tècniques que fan que sigui divertit per a ells i alhora útil.